dimecres, 13 de febrer del 2019

Debate "LAICISMO Y IGUALDAD DE DERECHOS"

LAICISMO Y IGUALDAD DE DERECHOS

Gracias a la Universitat de València por tan interesante debate.

Es un honor para la Asociación Valenciana de Ateos y Librepensadores (AVALL), el compartir mesa con Raquel Ortiz (Valencia Laica), Carme González (Mujeres Juristas) y Henri Peña (filósofo y catedrático de la Escuela de Estudios Políticos de París).

Article " Legislatura perduda"

Article de Marc Cabanilles


Publicat el 5.2.2019 




Per a l'Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors (AVALL), des del punt de vista del Laïcisme, aquesta legislatura ha suposat un temps perdut. En la nostra Comunitat, el canvi de signe en el govern autonòmic, amb una administració que, segons els estàndards, seria d'esquerres, no s'ha materialitzat en avanços cap al compliment de la "no confesionalitat" de l'Estat, proclamada en la Constitució. 
Aquesta administració, quant a Laïcisme, no ha pres cap decisió política que ens acoste a la tan necessària neutralitat de l'Estat i les administracions públiques en relació a les conviccions no religioses i les creences religioses.
A la continuïtat amb l'horari màxim d'hores de religió en l'ensenyament, als privilegis habituals de l'església catòlica (casella IRPF, exempció de l'IBI, activitat religiosa dins de locals públics (com per exemple hospitals, ajuntaments, col·legis ...), immatriculació de propietats, etc. ...., hem d'afegir ara la possibilitat que altres confessions religioses (islam, evangelistes, judaisme....), puguen disposar d'hores per a l'extensió de les seues creences en l'ensenyament. No solament queda la religió dins de l'escola, sinó que les administracions públiques, amb l'excusa d'una legalitat que ni tan sols eixos partits anomenats d'esquerres volen (o s'atreveixen) a canviar, estan disposats a ampliar el temps que, dins de l'ensenyament, retors, imans o rabins tindran per a adoctrinar en les seues creences particulars. 

Quan es perd la noció de l'espai que s'ha d'ocupar, qualsevol cosa pot succeir. I en aquest cas, les administracions públiques ignoren que el dret dels fills a rebre del sistema educatiu una informació veraç, científica i contrastada, està per damunt del dret dels pares a inculcar als fills les seues creences, que d'altra banda, ningú impedeix que facen en els seus espais privats (esglésies, mesquites o sinagogues).
A diferència de la legislatura anterior, en què vam ser menystinguts i tractats com empestats, en aquesta, els responsables polítics ens reben i escolten. I poc més, perquè som conscients que les nostres opinions no seran tingudes en compte. I malgrat això, en AVALL hem volgut continuar mantenint reunions periòdiques amb la intenció de fer-los arribar l'opinió d'una part significativa de la societat, que no està d'acord amb la idea que les religions impregnen tots els aspectes de la vida (legislació, cultura, ensenyament, festius, actes mèdics, ...).
 El nostre objectiu és contrarestar el que, sentint en molts mitjans convencionals de comunicació, sembla una opinió unànime cap a l'extensió de privilegis i prebendes a totes les religions, o almenys, a les majoritàries.
Amb les nostres humils capacitats, sense cap mena de subvenció (que d'altra banda, no volem), hem intentat fer front a aquestes situacions. I encara que per la situació política actual, podria semblar més fàcil abordar tota aquesta problemàtica, resulta que no ho és. Atés que des del poder legislatiu no esperem molts canvis, mentre les institucions públiques no demostren interés a complir la Constitució en allò referent a la "no confesionalitat" de l'estat, continuarem intentant conscienciar a l'opinió pública, donant a conéixer a la població el despropòsit, irracionalitat, sectarisme i, en alguns casos, la il·legalitat d'algunes actuacions de les institucions religioses.
Continuarem explicant les supersticions i el frau que s'amaga darrere de moltes confessions, el fonamentalisme amb què actuen, els atacs i ingerències que realitzen constantment contra les institucions democràtiques, contra la ciència, denunciant la discriminació d'amplis sectors de la societat (dones, col·lectiu LGTBI) o escàndols com la pederàstia la investigació de la qual oculten o entorpeixen, no desistirem de l'obstinació d'acabar amb els privilegis que gaudeixen les confessions religioses, impropis en una democràcia avançada. 
I per descomptat, seguirem amb la promoció, el debat i la dignificació del pensament ateu, defensant els drets d'ateus, agnòstics i lliurepensadors en tots l'àmbits.


Artículo "Legislatura perdida"

Article de Marc Cabanilles


Publicat el 5.2.2019 




Para la Asociación Valenciana de Ateos y Librepensadores (AVALL), desde el punto de vista de la Laicidad, esta legislatura ha supuesto un tiempo perdido. En nuestra Comunitat, el cambio de signo en el gobierno autonómico, con una administración que, según los estándares, sería de izquierdas, no se ha materializado en avances hacia el cumplimiento de la "no confesionalidad" del Estado, proclamada en la Constitución.
Esta administración, en lo relativo a Laicidad, no ha tomado ninguna decisión política que nos acerque a la tan necesaria neutralidad del Estado y las administraciones públicas en relación a las convicciones no religiosas y las creencias religiosas.
A la continuidad con el horario máximo de horas de religión en la enseñanza, a los privilegios habituales de la iglesia católica (casilla IRPF, exención del IBI, actividad religiosa dentro de locales públicos (como por ejemplo hospitales, ayuntamientos, colegios ...), inmatriculación de propiedades, etc. ...., tenemos que añadir ahora la posibilidad de que otras confesiones religiosas (islam, evangelistas, judaísmo....), puedan disponer de horas para la extensión de sus creencias en la enseñanza. No sólo queda la religión dentro de la escuela, sino que las administraciones públicas, con la excusa de una legalidad que ni tan siquiera esos partidos llamados de izquierdas quieren (o se atreven) a cambiar, están dispuestos a ampliar el tiempo que, dentro de la enseñanza, curas, imanes o rabinos van a tener para adoctrinar en sus creencias particulares.
Cuando se pierde la noción del espacio que se tiene que ocupar, cualquier cosa puede suceder. Y en este caso, las administraciones públicas ignoran que el derecho de los hijos a recibir del sistema educativo una información veraz, científica y contrastada, está por encima del derecho de los padres a inculcar a los hijos sus creencias, que por otro lado, nadie impide que hagan en sus espacios privados (iglesias, mezquitas o sinagogas).
A diferencia de la legislatura anterior, en que fuimos ninguneados y tratados como apestados, en ésta, los responsables políticos nos reciben y escuchan. Y poco más, pues somos conscientes que nuestras opiniones no van a ser tenidas en cuenta. Y pese a ello,  en AVALL hemos querido seguir manteniendo reuniones periódicas con la intención de hacerles llegar la opinión de una parte significativa de la sociedad, que no está de acuerdo con la idea que las religiones impregnen todos los aspectos de la vida  (legislación, cultura, enseñanza, festivos, actos médicos, ...). Nuestro objetivo es contrarrestar lo que, oyendo en muchos medios convencionales de comunicación, parece una opinión unánime hacia la extensión de privilegios y prebendas a todas las religiones, o al menos, a las mayoritarias.
Con nuestras humildes capacidades, sin ningún tipo de subvención (que por otro lado, no queremos),  hemos intentado hacer frente a estas situaciones. Y aunque por la situación política actual, podría parecer más fácil abordar toda esta problemática, resulta que no lo es. Dado que desde el poder legislativo no esperamos muchos cambios, mientras las instituciones públicas no demuestren  interés en cumplir la Constitución en aquello en lo referente a la "no confesionalidad" del estado, continuaremos intentando concienciar a la opinión pública, dando a conocer a la población el despropósito, irracionalidad, sectarismo y, en algunos casos, la ilegalidad de algunas actuaciones de las instituciones religiosas.
Seguiremos explicando las supersticiones y el fraude que se esconde detrás de muchas confesiones, el fundamentalismo con que actúan, los ataques e injerencias que realizan constantemente contra las instituciones democráticas, contra la ciencia, denunciando la discriminación de amplios sectores de la sociedad (mujeres, colectivo LGTBI) o escándalos como la pederastia cuya investigación ocultan o entorpecen, no cejaremos en el empeño de terminar con los privilegios que disfrutan las confesiones religiosas, impropios en una democracia avanzada.
 Y por supuesto, seguiremos con la promoción, el debate y la dignificación del pensamiento ateo, defendiendo los derechos de  ateos, agnósticos y librepensadores en todos el ámbitos.