AVALL REBUTJA EL PROGRAMA D'EDUCACIÓ SEXUAL ELABORAT PER L'ARQUEBISBAT PER ALS COL·LEGIS VALENCIANS I ESTUDIA L'ADOPCIÓ DE MESURES LEGALS.
València, a 5 de març del 2011.
La societat valenciana acaba de patir un atac frontal al seu sistema de convivència. Es tracta no solament d'una agressió molt greu als principis democràtics en els quals suposadament està inspirat el nostre sistema polític, sinó una situació sense precedents des de la restauració democràtica.
Com és sabut, l’Arquebisbat de València ha encarregat a la secció espanyola del Pontifici Institut Joan Pau II, la seu del qual està a València, un programa d'educació sexual dirigit als col·legis. Aquesta “guia formativa”, titulada "Educar la sexualitat para el amor”, intenta transmetre a xiquets d'entre 5 i 14 anys una visió de la sexualitat d'acord amb la doctrina de la jerarquia catòlica. No obstant això, aquest document no es quedarà en una declaració d'intencions, sinó que serà el material a partir del qual s'impartisca la docència. És a dir, la Generalitat pensa tolerar que s'impartisca en aules de col·legis de la Comunitat Valenciana un temari no solament diferent sinó oposat al dictat per la pròpia Generalitat, el PIES (Programes d'Intervenció d'Educació Sexual), elaborat per tècnics de sanitat.
On el PIES parlava de contracepció, aquest pamflet parla de contenció, castedat i fertilitat. On el PIES parla de reconèixer la diversitat sexual i la diversitat de models de família, aquest pamflet parla de funcionalitat i disfuncionalitat. On el PIES parla de sexualitat responsable, aquest pamflet parla de pudor i autocontrol. On el PIES parla de salut i de prevenció de contagi de malalties, aquest pamflet parla de vicis. On el PIES parla de reflexió crítica enfront les desigualtats per raó de gènere, aquest pamflet parla de natalitat, erotisme i pornografia. On el PIES parla de la sexualitat en la construcció social i de la necessitat de reconèixer la igualtat entre homes i dones, aquest pamflet parla de la diferenciació sexual, del festeig i del celibat.
Comprovem, per tant, que el gir ha estat radical, en la mesura que els criteris científics han estat substituïts per prejudicis que ataquen a aquests frontalment. Com és possible que el Govern de tots abdique de les seues obligacions i s'humilie davant un sistema de creences que no solament no és compartit per tots els habitants de la seua demarcació sinó que desafia el coneixement científic internacionalment consensuat, i fins i tot el més elemental sentit comú? S'han variat els principis polítics que sustenten la nostra convivència i hem adoptat els teocràtics? Seran aquests principis els que regisquen als centres de salut o als hospitals a partir d'ara? Si es deixa passar aquesta atrocitat sense resposta quin serà el següent pas? Anem a negar la esfericitat de la terra? Anem a ensenyar creacionisme en els col·legis? La Constitució no es pot quedar a les portes dels col·legis privats o concertats. Aquesta situació obriria la porta que el dia de demà altres confessions religioses pogueren imposar els seus continguts curriculars. Educarem en la submissió de la dona i en la necessitat que cobrisca el seu cos i la seua cara com ho demanen els intèrprets de l'Alcorà? Ensenyarem als col·legis que les transfusions de sang estan prohibides perquè ho deia Jehovà?
Però és encara pitjor. Aquest pamflet, que ja està en poder dels col·legis religiosos (privats i concertats) de la diòcesi de València, es pretén que puga ser aplicat també en els col·legis públics sota aquest argument: “els consells escolars tenen autonomia per a aprovar aquelles activitats o programes extraescolars que consideren. Els centres, si és aprovat pel seu consell escolar, poden decidir aquest tipus de qüestions que són voluntàries dins de la seua llibertat”. I on queda la llibertat dels pares que es troben en minoria en un col·legi públic per a triar que els seus fills siguen educats segons criteris científics? La democràcia no és tant la imposició de la voluntat de la majoria com el respecte de les minories. I, sincerament, no creiem que aquells que consideren a la ciència com una forma de coneixement inferior al prejudici i el dogma religiós siguen majoria a la Comunitat Valenciana.
En quin document de la OMS (Organització Mundial de la Salut ) es parla que la masturbació és “un vici”? Si “les relacions sexuals humanes han de ser realitzades pels esposos que acullen la vida” i s'ha d'entendre “acollir la vida” com procrear, no seran tampoc relacions sexuals humanes les que tinguen parelles heterosexuals estèrils, o ancianes, o que no siguen membres de l'església catòlica i visquen en el concubinat? Què pot pensar el fill d'una família monoparental o homosexual quan els seus professors titllen a la seua família de disfuncional? Com podem permetre que una associació de cèlibes es permeta des d'un aula donar lliçons de moral, sexual o d'altre tipus, i jutjar als pares d'un menor? L'autodomini i la continència en matèria sexual no semblen haver tingut molt èxit dins de l'Església catòlica, tenint en compte dels milers de casos en tot el món que s'han fet públics, i d'aquells altres que mai no es donaran a conèixer, on han estat implicats sacerdots i fins i tot bisbes en delictes de pederàstia.
Estem davant una situació tan greu que el silenci solament pot ser entés com complicitat o submissió. No és possible deixar sense resposta una agressió tan profunda al nostre sistema de convivència. Si les persones de bé no alcem la veu davant aquesta situació, l'escalada pot seguir fins a límits difícils de preveure. No volem avergonyir-nos de ser valencians. No volem ser blanc de les burles, ni podem resignar-nos a un ridícul internacional d'aquest calibre. Per totes aquestes raons, AVALL (Associació Valenciana de Ateus i Lliurepensadors) va a estudiar l'adopció de mesures legals que tinguen per objectiu frenar aquest últim deliri de regional-catolicisme. Creiem que hi ha indicis de delicte contra la salut pública per l'assumpte dels preservatius. Creiem que hi ha indicis de delicte en la vexació als homosexuals. Creiem que hi ha indicis de delicte en la supeditació dels interessos generals als d’una confessió religiosa.
La submissió potser siga una virtut per a aquell sistema de creences que ha renunciat a la raó, però per descomptat no pot ser una virtut per a una ciutadania crítica, conscient de si mateixa i que aspira a viure en el segle XXI.
AVALL, març del 2011
Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors
http://www.ateusvalencians.es
http://ateusvalencians.blogspot.com/
Apartat de Correus 1611, 46002 València
AVALL és membre de la UAL
Unión de Ateos y Librepensadores
(www.ateos.org)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada