El bus ateu recorrerà València (Rita mediante)

AVALL col·labora amb la campanya dels busos ateus

(informació copiada de "www.busateu.org")

A l’octubre de 2008 la British Humanist Association, amb el suport del professor Richard Dawkins, el conegut biòleg evolucionista autor de “El espejismo de Dios” (”The God Delusion”), va començar a recaptar fons per iniciar una campanya de publicitat als autobusos de diverses ciutats britaniques, com Londres, Birmingham, Manchester i Edimburg, amb l’objectiu de sensibilitzar als ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de “fer-se visibles”, de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses.

 

“La religió està acostumada a coses gratis: exempció d’impostos, respecte no guanyat i el dret a rentar el cervell dels nostres nens… Crec que aquesta campanya posarà la gent a pensar, i pensar és un anatema de la religió… Veiem tantes campanyes de salvació a través de Jesús amenaçant-se amb el càstig etern que estic segur que una campanya com a aquesta serà rebuda com una glopada d’aire fresc, i si a més de posar la gent a pensar les fa somriure, doncs molt millor.”   Richard Dawkins (Biòleg evolucionista i Catedràtic de Divulgació Científica de la Universitat d’Oxford).

 

Des de llavors la campanya del “Bus Ateu” s’ha estès per tot el món i finalment arribarà també al nostre país. Durant el mes de gener de 2009 començaran a circular per Barcelona autobusos amb el lema “PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX. DEIXA DE PREOCUPAR-TE I GAUDEIX LA VIDA” i, si la resposta dels ciutadans és tan positiva com ho ha estat al Regne Unit, a continuació s’estendrà a altres ciutats de l’Estat.

Foto muntatge Campanya Bus Ateu (Barcelona)

 

Albert Riba, coordinador de l'UAL, (Unión de Ateos y Librepensadores)

Els ateus pensem que la nostra és una visió positiva del món, una visió que pot ajudar l’home a construir un model millor de societat, perquè en no deixar espai per a cap amagatall on refugiar-se, en no haver-hi cap mà on anar a pidolar, no permet defugir la nostra responsabilitat ajornant fins una altre vida la realització del nostre projecte. No hi ha cap cosa que puguem fer després de la mort. El que vulguem fer hem de fer-ho ara i aquí o acceptar que no ho farem mai. L’ateisme no ens deixa altre alternativa que esforçar-nos per a resoldre els nostres problemes aquí, a la Terra, els problemes de l’home, de la vida, tots sols. Això no vol dir que haguem de viure aïllats en un món insolidari, ans al contrari, perquè quan nosaltres diem sols estem dient plegats.