divendres, 9 de gener de 2009

I Rita ha parlat i sembla que no ho ha entés.

Però ens dóna a conéixer una manera de veure la campanya: denunciar els diners públics que van a parar a l'Església Catòlica.

Per a qui encara no ho sap, l'objectiu principal de la campanya és fer-se visibles a eixe 21% de la població de l'Estat que es declara atea o no creient, per a que siga conscient de que hi ha molts com ells, que l'ateïsme és una cosa natural i prou generalitzada i que associar-se és una manera de defendre els nostres drets i de reclamar un tractament igualitari a tots els ciutadans per part dels poders públics, siguen no creients o creients. I fer-se també visibles a aquests poders públics, que freqüentment ens ignoren i ens marginen, en una deriva de la confessionalitat única del Franquisme a una pretesa "multiconfessionalitat" (no volies caldo, dos tasses), sense haver passat, encara, per l'estat aconfessional que declara la Constitució Espanyola. Dit tot això, és important aclarir per tant a l'alcadessa que la campanya està dirigida als no creients; no és una campanya dirigida als creients (catòlics, musulmans, evangelistes, ...), que poden continuar creient allò que consideren més adient, però que comencen a pagar-se el xiringuito de la seua butxaca, com estem fent nosaltres amb els autobusos.

Tota la paragrafada anterior estaria bé que se la llegiren alguns polítics.

Per exemple, les declaracions de Rita Barberà sobre el Bus Ateu en València, són un exemple de la incomprensió general que tenen molts responsables polítics de l'existència d'un 20% de la població que no són creients:

Ens ha agradat la seua frase:

"cuánto mejor haría ese dinero dando de comer a la gente que está en paro, destinado a obras sociales y a la gente que está pasándolo mal".

Senyora Barberà, ha donat vosté en el clau. En uns dels quids de la qüestió i de la campanya. Si els diners públics (de tots els ciutadans) es destinen només als creients i les seues "Esglésies i representants", els no creients estem discriminats en este país. Que per altres coses l'alcaldessa no repara en despeses:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009013000_16_549343__VALENCIA-postales-alcaldesa

Simplement unes dades per a que s'ho faça mirar a vore si amb açò eixim de la crisi:
En 2006, els pressuposts de l'Estat dedicaven 144 milions d'euros per a pagar els sous dels bisbes i dels sacerdots "incardinats". ¿Sap vosté quants hospitals, carreteres i col·legis es poden fer amb això? I amb els més de 200 milions en els que estem ja a hores d'ara? Quants llocs de TREBALL (això de treball en majúscules és per a diferenciar-ho amb altres oficis, com el de rector) es podrien crear?

I això només és un percentatge ínfim que no inclou els diners que es paguen als professors de religió catòlica i musulmana (345 milions d'euros en 2008, només sous sense tindre en compte material i altres despeses), els capellans castrenses, els capellans hospitalaris, els diners que van als col·legis concertats catòlics (4.000 milions d'euros), les subvencions a les universitats catòliques, els diners que van a nombroses ONGs que dediquen part dels diners a ajudar als necessitats però bona altra part a evangelitzar, els diners que valen els nombrosos espais i solars cedits o regalats per a esglésies i altres centres, col·legis majors i fundacions d'esperit i fins religiosos.

Ah, i se'ns oblidava, els diners (que mai no sabrem) que costà la visita del Papa.

1 comentari: