FORCES ARMADES I SETMANA SANTA

COMUNICAT D'AVALL

      De nou, com ve succeint durant dècades, les banderes espanyoles onejaren a mitja asta en els aquarteraments militars i el Ministeri de Defensa, en senyal de duel per la mort de Crist. Així mateix, militars de diverses armes participaran en diversos centenars d'actes religiosos.
    Segons la Constitució (art. 16), Espanya és un país aconfessional (que no laic), i per tant, no s'hauria de prestar especial atenció a cap confessió religiosa.

       A més, el reial decret 684/2010, determina que l'ensenya onejarà a mitja asta en les Forces Armades (FF.AA.), exclusivament quan es decreten dies de dol nacional, quan moren militars en acte de servei i quan mor el rei, la reina o l'hereu, però no per a commemorar la mort de Crist.

     Esgrimeix la ministra de Defensa que "la celebració de festivitats religioses per les FF.AA. forma part de la nostra cultura". Si per "formar part de la nostra cultura", la ministra entén la quantitat d'anys que les FF.AA. porten ballant l'aigua a la secta catòlica, hauríem de concloure que el masclisme causant de la marginació i feminicidis o la Inquisició que va durar segles, també formen part de la nostra cultura.

  Des d'AVALL, que com a ateus considerem les religions com a meres superxeríes màgiques, sense cap base real ni científica, considerem que aquesta intromissió de la religió en les institucions i actuacions de l'Estat, suposen una greu fallida de la convivència, que hauria de basar-se en tres pilars fonamentals:

• El respecte mutu.
• La igualtat de tracte a les idees i creences (inclòs el dret a no creure).
• La neutralitat de l'espai públic davant aquestes idees i creences. 

   Tot el que no siga respectar aquests principis bàsics, suposa una postura arrogant i intimidadora d'una part de la societat enfront d'una altra.
     Denunciem la idea recurrent de justificar tot, apel·lant a la tradició, sense tenir en compte que les úniques tradicions que mereix la pena conservar són aquelles que uneixen, no que separen, aquelles que afavoreixen la convivència, no que la pertorben, aquelles que garanteixen la dignitat, no que la destrueixen.

     L'única explicació a aquestes actuacions reaccionàries i arrogants, és que provenen d'una visió de l'Estat plagada d'actituds nostàlgiques de la dictadura passada, intentant uniformitzar vida i pensaments, sense espai per al dissenso, que és considerat com un atac o persecució.

        En AVALL, ens oposem a aquest intent d'imposar, coste el que coste, una visió particular de la societat, recorrent a tradicions retrògrades i caduques, recorrent a la por amb la llei mordassa, recolzats en una judicatura copada per  l'Opus Dei o repartint privilegis mitjançant multitud de subvencions, exempcions d'impostos o inmatriculació de propietats.