DIA DE LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA. HOMENATGE AL MESTRE GAIETÀ RIPOLL

Acte final del Dia Internacional del Laïcisme i la Llibertat de Consciència, amb la lectura del Manifest en les escales del Mercat Central, lloc on va ser assassinat per la Inquisició el mestre Gaietà Ripoll en 1826.
Gràcies als assistents, així com a les entitats convocants : València Laica, AVALL, Lògia Blasco Ibáñez i Cullera Laica.
Ens ha acompanyat la Colla de Musics de la Societat Coral el Micalet.

9 DE DESEMBRE
DIA INTERNACIONAL DEL LAÏCISME I LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA

HOMENATGE AL MESTRE GAIETÀ RIPOLL

En aquesta repetició de temps convulsos que ens toca viure, on la varietat d'organitzacions, objectius, tàctiques, estratègies i projectes personalistes, suposen un obstacle per formar un bloc comú enfront de tant obscurantisme, tanta arrogància, tanta superxeria elevada al grau de sagrada, tanta deixadesa de responsabilitats dels qui podent fer no fan, ......... poques persones aconsegueixen unir tantes i tan variades voluntats com el mestre Gaietà Ripoll, assassinat el 31 de juliol de 1826 en la forca per promoure l'ensenyament laic, en plena Dècada Ominosa en què es va instaurar una despietada censura, es retallaren llibertats, es van manipular programes d'estudis i es va imposar l'absolutisme.

No hem avançat molt si tenim en compte que, àdhuc sent el mestre Ripoll deista (o siga, creia en l'existència de déu, però negava la seva intervenció en els assumptes humans, no admetia revelacions ni la pràctica dels cultes), va ser condemnat per heretge i per maçó. Qualsevol excusa servia per intentar tallar el mínim indici de Llibertat de Consciència, de pensament o de religió.

No es van atrevir a cremar-lo, igual que avui ja no cremen a ningú, però no per això, les forces de l'obscurantisme han deixat d'aconseguir els seus objectius: Que la Llibertat de Consciència siga, avui dia un tema menor, un dret oblidat, un camí que la ciutadania desconeix i en conseqüència, un dret que a la majoria de la classe política no li importa ni li interessa posar en el lloc que mereix.

Estarem fent un flac favor a la causa de la Llibertat de Consciència, si actes com aquest, es limiten a l'homenatge personal, a enaltir a la persona sense més. Per contra, després de 192 anys, la figura del mestre Ripoll, amb l'excusa de l'homenatge, ens ha d'empènyer a aconseguir que la idea de la Llibertat de Consciència no mori per desconeixement general i per absència de voluntat política. Després de 192 anys, seguim necessitant la presència i ajuda de persones com el mestre Ripoll perquè la Llibertat de Consciència i el lliurepensament siguen considerades eines vàlides per al progrés social. I seguim necessitant d'aquesta classe de persones perquè, igual que ells en la seva època, ens trobem amb poderoses forces reaccionàries exercint una forta oposició.

Alguns, els autoritaris per dir-los d'alguna forma, actuen clarament de forma frontal, directa, indissimulada, manifestant-se com ideològicament oposats. Existeixen uns altres, diríem conservadors, als quals és més difícil detectar, doncs moltes vegades guarden les formes, però que també es resisteixen a tot canvi. Però també hem de cuidar-nos dels elitistes, que pretenen un lliurepensament només per a grups reduïts al marge de la ciutadania, i finalment, com no, els indiferents, que sense oposar-se directament, desqualifiquen aquesta lluita per la Llibertat de Consciència com a superficial o innecessària.

Amb l'ajuda de personatges com Ripoll, però també com Miguel Servet (1553), Giordano Bruno (1600), Margarida Borràs (1640), i tants altres, hauríem d'aconseguir que el Dia de la Llibertat de Consciència, fora un dia simbòlic per a tota la ciutadania i per a això, animem, demanem, implorem a totes les organitzacions que lluiten, que comparteixen o que simplement recolzen aquests objectius del Laïcisme, al fet que seguim la senda que ens van marcar per poder visibilitzar les nostres reivindicacions, fins a aconseguir la vigència d'aquest dret fonamental a la Llibertat Consciencia.

En el reconeixement d'aquesta causa comuna de la Llibertat de Consciència, amb totes les implicacions legals i socials que comportaria, hauríem de recórrer un camí comú les associacions laïcistes, d'ateus i agnòstics, grups feministes i d'homes antipatriarcals, comunitat LGTBIQ, partits polítics, sindicats, associacions de veïnes, comitès pro drets humans, etc., encara que només fora per un temps determinat, aparcant les diferències en altres camps, darrere d'una meta tan important com el Laïcisme i Llibertat de Consciència, sinònim d'esperits crítics, d'igualtat d'oportunitats, d'idèntics drets i obligacions per a tota la ciutadania i d'eliminació de qualsevol tipus de privilegi.

Deixar aquest tema en mans d'unes poques associacions, voluntarioses però d'abast limitat, suposa fer malbé la possibilitat de contrastar tota una diversitat d'estratègies i fomentar el ser un blanc únic i fàcilment identificable per als sectors reaccionaris i obscurantistes, que tan encoratjats es mostren darrerament.

Tenim a prop els exemples del mestre Ripoll i de Margarida Borràs, per comprendre que si de successos o esdeveniments passats, no som capaços de treure uns ensenyaments, d'esmicolar les estratègies que es van usar, de veure els qui van recolzar o es van oposar, etc., quan aquests mateixos fets esdevinguen de nou, serem incapaços d'afrontar-los amb enteresa i garanties que no es repetisquen.

                               !! Visca la Llibertat de Consciència !!
           !! Visca el Lliurepensament !!
!! Visca la Laïcitat !!