divendres, 25 de maig del 2012

Cáritas desmenteix Rouco Varela: pagar el IBI (i eliminar privilegis i la casella del IRPF) no afectaria Cáritas


Ho diuen ells mateixos, perquè sí hi ha gent que diu la veritat i que intenta mostrar transparència, com els responsables de Cáritas, almenys els de Barcelona.

http://www.elboletin.com/index.php?noticia=54042&name=nacional

Es pot comprovar la irrisòria quantitat que la conferència episcopal destina a Cáritas, i d'on provenen la pràctica totalitat dels diners de Cáritas: donacions privades particulars, donacions d'organismes públics i la casella del IRPF d'altres fins socials.


La casella del IRPF per al "sosteniment de l'Església" és precisament per a això, per a pagar els sous del clergat, la propaganda i els seus locals que, a banda, no paguen IBI.

dimarts, 15 de maig del 2012

El timo más grande jamás contado

Allá por el año 306 DC el Imperio Romano cayó en manos de Flavio Valerio Aurelio Constatino. No muy buena noticia para él, ya que el siglo III había sido terrible para los emperadores romanos, que acababan asesinados, por sus propias tropas, poco después de ser nombrados por ellos mismos.

Las reformas impulsadas por Dioclesiano frenaron esa "costumbre"; pero había pasado muy poco tiempo y a Constantino no le quedaba otra que profundizar en esas reformas. Por otra parte, el imperio seguía siendo inmenso y difícil de mantener unido; por ello, Constantino estableció como nueva capital, a la ciudad de Constantinopla y pensó que la religión podría ser un elemento más de unión territorial y social.

Aunque él creía en todos los dioses romanos, vio que el cristianismo tenía el potencial necesario para ser esa religión oficial del imperio. ¡Sus seguidores eran capaces de dejarse devorar por los leones!. Pero se encontró que los cristianos no estaban tan unidos como pensaba.

Trescientos años son muchos años, para que las tradiciones orales que hablaban de Jesús de Nazaret, no se viesen afectadas. Además, un imperio inmenso, dificultades de comunicación entre territorios y la persecución de los romanos provocaron que los cristianos se dividiesen en obispados independientes que, cada uno de ellos, contaban aquella historia a su manera.

Esto, hizo que Constantino, a propuesta del Obispo Osio de Córdoba, promoviera el primer Concilio de Nicea (y posteriores) en caminados a unificar todo el cristianismo.

Al concilio acudieron unos 300 obispos y empezaron a elegir aquellos evangelios que decían cosas razonables (evangelios canónigos) y rechazar los que contaban historias demasiado fantasiosas (evangelios apócrifos) y con ello elaboraron lo que sería el Nuevo Testamento (en griego, que era el idioma del Imperio Romano Oriental).

También se debatió sobre el celibato; pero el asunto más espinoso y que siguió debatiendose hasta el Concilio de Constantinopla, 56 años más tarde, fue la llamada, Controversia Arriana.

Los obispos cristianos del Imperio Romano Oriental, encabezados por el Presbítero Arrio, fuertemente influenciados por el cercano Jerusalén, defendían que su religión era monoteísta y, por lo tanto, había un único Dios: Dios Padre, el creador de todo. Su hijo, Jesús, de padre divino y madre humana, era muy importante, pero no llegaba a ser Dios; no había creado nada y se había limitado a sacrificarse por todos los hombres (para nada; pues está claro, que fracasó estrepitosamente).

La tesis contraria la defendía Atanasio, colaborador del Obispo de Alejandría. Este, como todos los obispos del Imperio Romano Occidental; fuertemente influenciados por la Roma politeísta, defendía que debería haber tres dioses: el Padre, el Hijo y el Espíritu Santo.

- ¿El Espíritu que?

- El Espíritu Santo

- ¿Eso que es?

- Una paloma

- Y que pinta una paloma en todo esto

- ¿Tu no has visto que en todas las películas de Disney, tiene que haber una mascota simpática?, pues nosotros tenemos que tener una paloma

- ¿Pero de donde te sacas lo de la paloma?. Jesús nunca hablo de ella y la Biblia tampoco.

- Pues tiene que haber una paloma que represente el Espíritu Santo de Dios. Además, a María, la madre de Jesús, hay que nombrarla Theotokos (Madre de Dios); los romanos están acostumbrados a adorar a la Diosa Diana y hay que darle una alternativa.

Por otra parte, el pueblo romano también estaba acostumbrado a que el Senado nombrara Dios, a los Emperadores romanos, una vez muertos (bueno, Calígula se hizo nombrar Dios en vida); así que Atanasio redondeó su planteamiento proponiendo que los obispos pudieran elevar a los altares a aquellos cristianos que destacaran por su modélica vida.

- ¡Que barbaridad!- Exclamó Arriano - ¡Esta es una religión monoteísta y la vamos a convertir en mitología cristiana!

- Señor - dijo Anastasio dirigiendose al Emperador - el Imperio Romano Occidental no aceptará esta religión si tiene un único Dios.

- El Cristianismo no tiene sentido con tantos dioses - Añadió Arriano.

- A mi lo de subir a los cielos a la gente que se porte bien me gusta - dijo el Emperador - daría tranquilidad al Imperio a cambio de un premio barato. Pero si esta es una religión monoteísta, no podemos hacerlos dioses; tendríamos que hacerlos... ¡Santos!. Si, santos; sería como una especie de dioses, pero sin llegar a serlo. Respecto a la madre de Jesús, no podemos declararla "Virgen" todavía; tenemos que esperar a 1858 a que el Papa Pio IX así la nombre (no se de donde sacará pruebas de esa virginidad); pero podemos hacer algún tipo de divinidad por encima de los santos y por debajo de Dios. Y... y respecto a Dios Padre y Dios Hijo...

- ¡Y el Espíritu Santo!

- ¡Joder Atanasio!, ¡que pesadito estás con la paloma!.

- Pues eso - continuó el Emperador - respecto al Padre, el Hijo y el Espíritu Santo, podrían ser... un único Dios; así ya seríamos una religión monoteísta, ¿no?

- ¿Un único Dios? ¡pero si son tres!- Dijo Arriano con aire de escepticismo.

- Sí, serían tres personas distintas, en un solo Dios.

- Pero ¿como van a ser tres personas distintas integradas en un solo dios?

- Si, será un misterio. Un misterio que ya aclarará Dios, cuando la gente vaya al cielo. Para eso es todo poderoso.

Se quedaron todos con la boca abierta...

- Bueno, pues ya lo tenemos - concluyó Constantino - A este cristianismo lo llamaremos "Católico" que viene del griego "Katholikis" que, como bien sabéis, significa "universal"; ya que será la religión de todo los cristianos y de todo el Imperio.

- ¡Valla miiiierda de religión monoteísta que nos hemos montado! - dijo Arriano.

- Pues a quien no le guste lo paso a cuchillo. El imperio no está para conflictos internos.

Acabó el concilio con la satisfacción de los Atanasistas y el disgusto de los Arrianistas que, nada más salir la reunión dijeron: "¡Y una mierda que te comas, Constantino!", mientras daban un corte de mangas; por lo que el Emperador los tuvo que perseguir hasta los últimos días de su vida.

Curiosamente, Constantino se convirtió al Arrianismo en su lecho de muerte. Actualmente es considerado santo entre los cristianos orientales; mientras que los católicos nombraron santo a Atanasio.

dijous, 10 de maig del 2012

Artículo de nuestro presidente sobre la casilla de la Iglesia.

En respuesta a la soflama de Juan Vicente Yago, publicada en el diario Levante EMV hace unos días (aunque bien podía haberse escrito hace 70 años, por los calificativos reservados para aquellos que piensan de una manera diferente al autor):

http://www.levante-emv.com/opinion/2012/05/04/batalla-x/902235.html

Nuestro presidente informa en el mismo diario con datos y razonamientos.

http://www.levante-emv.com/opinion/2012/05/10/x-dineros-iglesia/903804.html



Informació sobre la Campanya de la Renda


Davant les diverses campanyes de col·lectius ateus i laïcistes pel que fa a les caselles de l'IRPF (Església Catòlica / Fins Socials), hem de considerar les possibles següents accions:

1) La primera opció (i la que molta gent suposa erròniament que implica no donar ni un euro a l'Església Catòlica) és posar només la casella de fins socials. Cal tindre en compte que aproximadament la meitat del diners d'aquesta casella acaben finalment en institucions catòliques. Si finalment ens decidim per aquesta opció, cal ser molt conscient de que en realitat també estem donant diners a l'Església Catòlica, en compte de serveis realment públics i per a tots, com ara hospitals, carreteres i col·legis. Aquesta opció té, per tant, una rellevància pràctica mínima a efectes globals. Diverses plataformes donen suport a aquesta opció, perquè pensen que no marcar fins socials podria donar més arguments a l'Església en dir que la seua casella és "la guanyadora" de la gent que vol "donar" diners. Mireu, per exemple:

2) Europa Laica ha tret una campanya per a *** NO MARCAR CAP DE LES DUES CASELLES ***. Detalls i raons per a aquesta opció:
Cal dir, però, que amb aquesta opció, encara que més precisa que l'anterior, tampoc evitem que una part important de l'IRPF (d'altres contribuents) vaja finalment a l'Església, mentre els no creients no tenim opció de cedir els nostres imposts a qui vulguem. Així que, per tant, amb aquesta opció, només minimitzem el problema, perquè els no creients continuem discriminats, perquè només uns ciutadans poden assignar part dels seus impots a això que ells volen.

3) Una tercera opció, més arriscada i valenta, és, a més de no marcar cap casella, descomptar el 0,7% de la quota íntegra i destinar-lo (descomptant-lo de la quantitat a pagar) a alguna associació atea, agnòstica, lliurepensadora o pel laicisme. Per a exercir esta "objecció fiscal" teniu les instruccions a:
http://www.laicismo.org/PHP/p_documento.php?id=3581 (sembla que no va momentàniament)
http://www.europalaica.com/noticias/c0700604_renta.html (este és igual que l'anterior, però de fa uns anys, cal canviar 0,5239% per 0.7%)
A hores d'ara, no es coneix cap cas que haja siga denunciat per la delegació territorial d'Hisenda, molt probablement perquè són conscients de que denunciar esta opció podria ser inconstitucional (si uns ciutadans poden pagar un 0,7% menys a l'Estat i destinar-ho a les seues creences/ideologia, la resta també han de poder fer-ho).

Des d'AVALL simplement volem informar d'aquestes opcions per tal de que cada membre i simpatitzant faça això que crega convenient.
En qualsevol cas, ací pots veure desglossats els diners que rep l'Església Catòlica: